Per saber com arribar vàrem mirar la crònica feta l'any anterior sobre aquesta mateixa excursió. No, no és que repetíssim pic, això mai Jotes!!, és que la majoria dels components que hi vam anar aquest cop no hi vam poder anar el cop anterior...

Així doncs, com que ja es va fer la crònica d'aquesta excursió anteriorment, aquesta petita crònica no està feta amb l'intenció de ser una guia de com s'ha de fer l'excursió, per a això ens podem dirigir a la crònica anterior, sino que símplement està feta per tenir un petit recordatori de l'excursió en sí.

Des de l'estació d'esquí, hem de començar per una pujadeta que hi ha tot just al darrera de les oficines, i aquí ja és pujada contínua fins arribar al coll que hi ha just abans del Pic de la Dona, que es diu Portella d'en Mantet. Maricel va trobar-se que havia començat amb un ritme massa optimista, i Roró maleïa el fet de no haver portat raquetes... tot i això, la pujadeta ens portarà una mitja horeta, si malament no recordo, i és només qüestió d'una poca voluntat el superar-la, això només és el principi, i encara estem amb forces. Un cop arribat al coll, un petit descans de 5 minuts per recuperar-se del pendent anterior, i continuem cap al Pic de la Dona, seguint en direcció cap a l'esquerra.

Camí del Pic de la Dona, fem un petit descans per fer un mos, i no vàrem poder observar els meravellosos paisatges que l'entorn ens oferia, perquè tot i que teniem un bonic dia de sol, el vent era tant fort i tant fred que la tranquilitat i el benestar els trobàvem refugiats rere uns petits rocs al mig del camí.

Poc a poc, pas a pas, arribem al Pic de la Dona, a on ens fem unes fotos de grup, i no podrem parar-nos gaire més perquè el vent aquí seguia sent fred i fort, així que decidim seguir cap al Bastiments.

El camí al Bastiments des del Pic de la Dona va resultar un camí força bonic, perquè es segueix una cresta força nevada, a més, gairabé sense adonar-nos, aconseguim un altra pic abans de arribar al Coll de la Geganta, es el Puig d'Ombriaga (2634 m). La forta pujada final ens va fer cansar de debò aquest segon dia del nou any 2005 que acabàvem de començar i inauguràvem amb aquesta bonica ascenció. En aquesta pujada és quan vaig pensar que potser m'havia passat amb l'ingesta dels turrons al Nadal i a Sant Esteve, però al final de la pujadeta ens esperava la mítica creu del Bastiments, un punt geodèsic, el famós piolet de ferro, a on el WebMaster Darío, i el nostre Sistemes-Man van voler sortir retratats, i també ens esperàven unes boniques vistes de les pistes d'esquí, i en general de tots els pics de l'entorn, perquè el dia estava clar. Aquí sí podem uns minuts de descans, tot observant la gran quantitat d'esquiadors que pugen fins aquí per fer una bona baixada fins al Coll de la Marrana, i posteriorment fins a l'estació d'esquí.

Després d'observar el paisatge i fer-nos les fotos de rigor, baixem fins el Coll de la Marrana i allà parem una estona per dinar.

El camí de tornada ja no te pèrdua, doncs es veuen les pistes d'esquí de Vallter2000, així que s'adivina perfectament la direcció a seguir. La baixada pel Coll de la Marrana és una mica empinada els 5 primers metres, però amb les raquetes o amb els crampons es baixa bé. Tornar al cotxe significa, doncs, baixar pel costat de les pistes d'esquí, fins arribar al pàrquing.

Temps total estimat: 3h de pujada, 2h de baixada (descansos inclosos)

by Lluís